Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XXI. Mostrar tots els missatges

El coronavirus a Barcelona, barri a barri

Montbau, la Vall d'Hebron i Vallbona són els barris amb més incidència de casos positius de covid-19 per cada 100.000 habitants.

L’impacte del coronavirus a Barcelona es reparteix de manera diferent en els 73 barris, segons l’edat i el nivell socioeconòmic dels ciutadans. Les dades més recents dels casos positius de covid-19 als barris publicades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona mostren una incidència més elevada de la pandèmia als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.

El barris de Barcelona amb la taxa més alta de casos de coronavirus: Montbau i la Vall d’Hebron.


El barri amb una taxa més elevada és Montbau, amb 2.812 casos per cada 100.000 habitants, a causa de l’envelliment de la població en aquest territori. Quasi amb la mateixa incidència el segueix la Vall d’Hebron, amb 2.810 positius per cada 100.000 habitants. A continuació destaquen Vallbona (2.134), la Font de la Guatlla (1.435) i Sant Genís dels Agudells (1.287). Els casos confirmats del mapa són persones a qui s’ha fet la prova amb resultat positiu. Aquesta incidència no vol dir que siguin els barris amb més casos en xifres absolutes.




Aquests barris de la zona nord de Barcelona tenen gairebé 10 vegades més incidència de casos de coronavirus que els de l’altra cara de la moneda, com Pedralbes (288 casos per cada 100.000 habitants) o les Tres Torres (298). Però els barris de Barcelona amb menys incidència són la Clota (146 casos per cada 100.000 habitants) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (278).

En aquest mapa sorprenen les dades de coronavirus al districte de Ciutat Vella, ja que si el nivell socioeconòmic és clau per a la taxa d’afectats, barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Gòtic tenen una incidència inferior i se situen a la part baixa de la forquilla. Segons l’Ajuntament, això pot ser degut al fet que la població immigrant és més jove. Tot i això, les dades que pinten aquests mapes són dinàmiques i caldrà veure’n l’evolució.

Els més grans de 75 anys a Vallbona, els més vulnerables.
Si filtrem les dades de casos positius als barris per la franja d’edat, es pot constatar que els més grans de 75 anys continuen sent la població més vulnerable als barris de la zona nord (vermell més enfosquit al mapa) però també destaquen altres territoris de la ciutat amb població d’edat avançada. Vallbona es manté com el barri amb més incidència entre els més grans de 75 anys amb 15.172 casos per cada 100.000 habitants. En segon lloc hi ha la Vall d’Hebron (12.572) i a continuació Montbau (10.673), la Font de la Guatlla (8.647) i Vallvidrera, les Planes i el Tibidabo (6.548). En aquest grup d’edat també està destacant el Poblenou (4.363), que ha triplicat la taxa en 10 dies.

La Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Andreu concentren més positius en xifres absolutes.

Si fem un anàlisi dels casos confirmats de covid-19 amb xifres absolutes (per tant, sense tenir en compte la densitat de població de cada barri), l’afectació és diferent. La Nova Esquerra de l’Eixample (437), Sant Andreu (418) i la Sagrada Família (416) concentren més barcelonins positius de coronavirus.

Segons l’última actualització de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el nombre de persones amb coronavirus amb test positiu al laboratori és de 11.462 barcelonins. La diferència entre homes (5.025) i dones (6.437) es va ampliant a mesura que avança la pandèmia. Actualment hi ha 1.412 barcelonines amb covid-19 més que el sexe oposat, mentre que fa una setmana aquesta diferència era de 540 dones més que homes, i fa 15 dies, 138.




En el conjunt de Barcelona, el 41 % dels casos confirmats són persones d’entre 35 i 64 anys i el 36 % es corresponen amb persones de més de 75 anys. Cal tenir present que aquests percentatges van variant en funció del creixement d’afectats en cada grup d’edat. En comparació amb l’última setmana, els barcelonins majors de 75 anys han passat de 2.830 positius a 4.117.




El gràfic de línies següent mostra l’evolució dels casos confirmats de coronavirus a Barcelona. Aquestes xifres inclouen els professionals sanitaris. L’Agència de Salut Pública de Barcelona està treballant per oferir aquesta dada desagregada de la població general, ja que el percentatge que representen no és menor.




El creixement diari dels casos representat amb el gràfic de barres inferior permet observar millor com varien les dades dia a dia. Segons va afirmar l’Ajuntament de Barcelona el 10 d’abril, la pandèmia estava en fase de baixada, però del dia 15 al 18 es va tornar a registrar un augment de casos, segurament per l’increment de proves fetes a la població.






VIDEO: Sarrià i les Tres Torres, separats per una obra inacabada

Els veïns demanen connectar millor els dos barris recuperant la passarel·la que hi havia fa 15 anys, abans que es cobrissin les vies de FGC de Sarrià

Les associacions de veïns de les Tres Torres i de Sarrià demanen una connexió millor entre els dos barris, que es troben separats per sis carrils de la via Augusta. La cobertura de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que es va fer el 2004, va eliminar la passarel·la que connectava la via Augusta amb al carrer del Cardenal Sentmenat i que facilitava l’accés entre els dos barris. Ja fa 15 anys que l’associació de veïns de Sarrià demana que la tornin a instal·lar, així com també, que es finalitzi l’obra de la cobertura de vies amb la urbanització dels Jardins d’Oriol Martorell.


Barris separats per una “autopista”


Per anar de les Tres Torres a Sarrià s’ha de travessar la via Augusta, que en aquest punt té sis carrils. Però els dos passos de vianants que ho permeten estan separats per mig quilòmetre –un a l’altura del carrer dels Vergós i l’altre al de l’Hort de la Vila-. I això suposa fer una volta important per poder creuar.


VIDEO





VIDEO



Per això, les dues entitats veïnals demanen que al mig de la via Augusta es recuperi una connexió que travessava les vies de FGC de Sarrià i que va desaparèixer quan es va fer l’obra de cobertura de les vies. “És una vergonya que estiguem totalment incomunicats per culpa de la deixadesa municipal durant fa molts anys“, reivindica Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns les Tres Torres.

La parada de ferrocarrils de Sarrià connecta els dos barris a través dels seus accessos, que tenen sortida al carrer del Cardenal Sentmenat i la via Augusta –vorera Besòs, al barri de les Tres Torres-, però els veïns consideren que aquesta no és una solució de connexió.


Els jardins oblidats d’Oriol Martorell


Les associacions de veïns demanen que es comenci a urbanitzar els Jardins d’Oriol Martorell, que estan planejats per situar-se sobre la cobertura de les vies de FGC de Sarrià, entre la via Augusta i el carrer del Cardenal Sentmenat. “Haurien de començar a fer, encara que sigui, una petita part dels jardins, per donar un to més amable a la via Augusta“, demana Eulàlia Marqués, de l’Associació de Veïns Sarrià. Els jardins estaven en fase de projecte i havien de començar a construir-se el 2009. Tindrien 10.000 m², 292 metres de longitud i 50 d’ample.

Actualment una part de l’espai que hauria de destinar-se als jardins, la que dona al carrer del Cardenal Sentmenat, hi ha instal·lat un punt verd que es va inaugurar fa un any. Just al costat, els veïns van crear fa cinc anys l’hort comunitari Espai Gardenyes, un espai autogestionat que depèn del pla Buits de l’Ajuntament.




Els resultats del 28-A a les Tres Torres

Els resultats de les eleccions generals detallats per seccions censals permeten comprovar què han votat els barcelonins pràcticament carrer a carrer. Al mapa del partit més votat, ERC s'imposa a la major part de la ciutat, el PSC als barris més pròxims al Besòs i Ciutadans fa forat a la zona alta. En Comú Podem i JxCat tenen una presència més discreta en el mapa, mentre que el PP guanya en una illa.



Un dels millors pans de Catalunya està en el nostre barri

Avui hem llegit al portal de RAC1 que un del millors forns de pa o "fleca" es troba dins del nostre barri. Es tracta del Forn de Pa "Elias Boulanger" del carrer de Ganduxer, 115. En fem una breu descripció d'questa cadena d'excelents pans.


Historia

Els nostres besavis van ser uns importants carboners de la Ciutat Comtal. Venien carbó per a xemeneies i calefaccions. Quan la nostra besàvia Eudosia els va preguntar al nostre avi Isidre i al seu germà Josep què volien ser de grans tots dos van coincidir que volien ser forners. Atès que havien d’embrutar-se, preferien canviar el negre carbó al blanc de la farina.

I va ser una gran decisió. L’Isidre i en Josep van ser els primers forners de la família. Ells van ser els encarregats d’obrir les seves primeres fleques l’any 1932 a la carretera de Sant Just, just a la cantonada del Mercat Municipal, i a Collblanc.

L’avi Isidre va aprendre a fer pa amb un amic seu forner d’Almenar, Lleida, que li va ensenyar tots els secrets per fer pa amb Massa Mare; secrets que avui dia segueixen sent un dels nostres màxims estendards. La seva trajectòria, passió i bon treball li van portar a ser Vicepresident del Gremi de Forners de Barcelona durant més de 35 anys.




Al costat de dos forners més, un d’ells Andreu Costafreda, fundador de Panrico, l’any 1956 es van traslladar al nou barri de la Verneda per proveir als nouvinguts a Barcelona. Amb això va arribar una nova obertura. Va ser al carrer Alcalà de Guadaira 21, local on actualment estan situats els serveis centrals de pastisseria i càtering d’EliasBoulanger.

Del llegat de l’avi Isidre i del nostre pare hem fet la nostra història i treballem cada dia per oferir-vos el millor de nosaltres i dels nostres col·laboradors.

L’any 2007 redefinim la nostra estratègia, establint com a missió l’elaboració de pans varietales de cada zona de cultiu, amb les especificacions i diferències organolèptiques que aporta cada sòl, clima i planta. Per això decidim assegurar el control de les pròpies matèries primeres per garantir, de manera perdurable, la qualitat del producte final. En aquest sentit, controlem el cicle complet del nostre producte, des de la selecció de les llavors, el cultiu dels blats, l’elaboració de la farina, fins al seu lliurament al client final, assegurant la traçabilitat. I utilitzem mètodes de producció artesanals en totes les seves fases.

Ja són tres les generacions a les quals ens entusiasma embrutar-nos amb farina per poder oferir-vos tot el nostre coneixement i passió pel pa!


Concepte


Gràcies al saber fer de tres empreses capdavanteres en la selecció de grans de cereal, molins de pedra i fleca podem oferir un pa únic. A partir del pa que volem elaborar creem les farines plantant els blats amb varietats i entorn geogràfic adequats.

El punt clau en el seu procés d’elaboració és la fermentació, arribant a elaborar pans amb fermentacions de fins a 72h. Aquest procés consumeix els sucres simples de la massa i els converteix en àcids, alcohols i CO2. Per aquesta raó, el producte resultant és baix en sucres, ric en nutrients i d’una qualitat sensorial excepcional.

Optem per la protecció del medi ambient seguint tècniques tradicionals que no danyen la terra. L’èmfasi en la salut humana és bàsica en l’elaboració de tots els nostres pans.

El nostre objectiu: sabor i salut.




FESTA MAJOR DE LES TRES TORRES 2018

Feu "click" en la imatge per veure el catlàleg de la festa major del 2018.








Per fi els pals de llum i telefonía serán eleminats

Els pals de llum y telefonía serán eliminats ja que es soterrarán.

Gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres s'ha arribat en un acord que millorará les voreres del nsotre barri.






Instal·lació d'un ascensor a l'estació de Sarrià de FGC Ferrocarrils

Han començat les obres per instal·lar un ascensor a l'estació de Sarrià de FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs duraran sis mesos i faran accessible l'estació des de l'accés més proper al barri a Hort de la Vila - Via Augusta (ja ho és a la banda de Sarrià).

A més de l'ascensor, es faran unes noves escales a la vorera de la Via Augusta (costat Les Tres Torres) i s'eliminaran les que hi ha a la illeta de Hort de la Vila, que guanyarà vorera i pas de vianants.



Plànol de l'ntervenció.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Igual que en el conjunt de Catalunya, Ciutadans va obtenir la victòria electoral a la ciutat de Barcelona amb 218.746 vots el 21-D. Però si ho analitzem barri per barri, els taronges van vèncer concretament als districtes de Nou Barris, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, les Corts, Sant Andreu, Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi.

Per contra, al Poblenou i el Poble-sec, la majoria de les paperetes van ser per a ERC, mentre que Junts per Catalunya va acaparar els vots de diversos barris, especialment a l'Eixample. L'únic barri que va sortir d'aquesta tendència general va ser la Marina del Port, de Sants-Montjuïc, on la victòria va ser per al PSC.

Consulta en aquest mapa interactiu els resultats de les eleccions a la ciutat de Barcelona, carrer per carrer.






Plànol soterrament línies telefòniques

Aquest és el plànol dels carrers ens els que es soterraran línies telefòniques i milloraran les voreres eliminant pals de fusta, arrel de l’acord entre el Districte de Sarrià - Sant Gervasi i l’AAVV de Les Tres Torres: Buïgues, Rosari, Gòsol, Àngel Guimerà, Calatrava, Escoles Pies, Dr. Carulla, Paul Alcover, Milanesat i Vergós.



Es dissol una trobada unionista

Prop d’una trentena de manifestants s’han concentrat a Sarrià per donar suport a l’Estat espanyol.

La plaça d'Artós, a Sarrià, ha acollit una concentració unionista per donar suport a les institucions espanyoles l'endemà de l'ingrés a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Hi han acudit prop de 30 persones, que van veure la convocatòria per les xarxes socials. Tot i això, la crida ha anat perdent força amb el pas de les hores i en menys d'una hora s'ha dissolt la concentració.


L'hora de trobada ha estat a les sis de la tarda d'aquest dimarts, però quan han vist que la convocatòria no havia tingut gaire èxit, els assistents han estat deliberant i debatent si valia la pena tirar endavant amb la manifestació. Finalment, han optat per donar la concentració per acabada.


Falta d'inversió al barri

Jordi Tusell és el president de la Asossicacio de Veïns de Les Tres torres.

Recentment ha publicat a el diari El Periòdico, en l'apartat de Districtes, un artícle on critica la falta d'inversió en el nostre barri així com ens exposa i explica que és el barri de Barcelona a on menys s'inverteix.

Adjuntem el retall de l'article. Esperem que d'aquesta manera s'ecolti la nostra causa.


Ens ha deixat en Jordi, el quiosquer del Mercat de Les Tres Torres

Ens ha deixat en Jordi, el quiosquer del Mercat de Les Tres Torres. Les nostres condolències a família i amics.

Gràcies, Jordi, per tants anys d'estima al barri.



Festa Major 2017

La Festa Major del barri de les Tres Torres acomiada el mes de maig i rep el mes de juny amb activitats per a totes les edats que tenen com a centre principal la plaça de Joaquim Pena com la dolça xocolatada , el concurs de pintura, les ballades de sardanes i la missa de diumenge.

wLes entitats del districte són l’escenari d’altres activitats com els itineraris per descobrir els racons del barri, o la botifarrada popular.

 

Casa Ribas ara Col·legi Major Universitari Sagrat Cor

Es tracta de una de les finques més antigues de les situades fora del nucli de Sarrià, dins del Barri de Les Tres Torres. Ja es citada en una relació de 1791 on només parla de les finques Sentmenat, Gardenyes i Palacios. Inicialment tenia una extensió de 20.000 m2. Era propietat de la família Ribas que eren els marquesos d’Alfarràs.

El títol de Marqués d’Alfarràs va ser concedit a 1702 per felip V a Pere de Ribas Boixadors, originari Camprodon. Casat a 1671 amb Teresa Granollachs.

El segon marqués va ser el fill, Pere Ribas Granollachs casat a 1702 amb Esperança Castellvell.
El tercer marqués va ser el fill, Jeroni Ribas Castellvell casat a 1737 amb Ignasia Olzinelles.El va succeir la filla Teresa Ribas Olzinellas quarta marquesa d’Alfarràs, que va morir a 1796. S’havia casat l’any 1769 amb Joan A. Desvalls Ardena (1740-1820) que ja era marqués de Poal i Llupià. Aquest es qui va fer construir el Laberint d’Horta, l’any 1791.

Durant la seva vida va ser conegut com marqués d’Alfarràs, títol que mai va tenir doncs la marquesa era ella. Vivien a Barcelona al carrer Dormidor de Sant Francesc en una gran casa amb una biblioteca de més de 1.500 llibres.

Cal suposar que en construir a la finca del Laberint ja van perdre l’interès en la finca de Sarrià.A l’any 1865 ja ens apareix com a propietari de la finca en Josep Martí Fàbregas que amplia la casa i fa diferents obres. L’any 1896 el fill Josep Oriol Martí Ballús, demana permís per a obres millora, i a 1920 la filla Dolors Martí vda. de Ramon Albó es queixa de l'expropiacio de part de la finca per a ampliar l'estacio del tren.

Al 1917 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per adquirir una finca on volia fer l’escola de cecs i sords. Només es va presentar una proposta; la casa ribas de Sarrià.Va haver-hi moltes negociacions fins a 1919 en que estava a punt per a firmar els documents. No sabem perquè es va deixar córrer. Al final l’any 1922 l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Ramon Miralles la finca de Vallvidrera, Villa Joana.(on havia mort Verdaguer)
 
Nuria Albó ens parla de la finca de Casa Ribas,al seu llibre: “Quan xiula el tren”. “El col.legi havia estat una casa senyorial que un matrimoni sense fills havia regalat a les monges del Sagrat Cor per que la dediquessin a hostatjar noies sense recursos que volien ser mestres. Després de la guerra també hi van fer batxillerat i van afegir-hi tota una ala on hi havia els dormitoris. L’avinguda dels plàtans donava a la antiga porta que ja no s’obria mai, i a la dreta hi havia una part del jardí, on només es podia anar els dies de festa, segurament per que era perillós a causa de la paret de tancament que per la part del jardí tenia nomes mig metre, però per la part de fora s’enfonsava profundament fins les vies del tren de l’estació de Sarrià. El col.legi era una antiga torre cedida a les monges. Era damunt l’estació de Sarrià, a l’altre banda de les vies, encara descobertes, i calia travessar un pontet de ferro.”

Tenia un pont de ferro per accedir al poble que travessava per sobre les vies del tren.
 
Tornat a la casa Ribas consta que a 1925 va passar a mans de les monges del Sagrat Cor, que la van utilitzar de diferents maneres: des del començament va ser pensionat, de 1961 a 1969 hi ha haver llar d’infants, de 1965 a 1976 formació professional, de 1966 a 1978 segona ensenyança, i a partir de 1965 fins avui Col.legi Major.

Imatges de l'estat actual del recinte.

Festa Major 2015

  • Divendres, 29 de maig a les 18 h
Plaça Joaquim Pena
Xocolatada i activitat infantil. Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
Biblioteca Clarà
A les 18 h
Lletra petita. Taller de descoberta. Dibuballa i Ballapinta. Coneix la història de la biblioteca a través del diàleg entre la dansa i la pintura. A partir dels 5 anys.
  • Dissabte, 30 de maig
Jardins del Camp de Sarrià
De les 10 a les 14 h
Activitat de civisme caní. M’agrada viure amb tu! Al Parc convivim tots.
Organitza el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Plaça Joaquim Pena
De les 12 a les 14 h
XXI Concurs de dibuix infantil.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
A les 20 h
Concert de la Banda Municipal de Barcelona.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres, L’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
A les 21.30 h
Sopar de carmanyola
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
  • Diumenge, 31 de maig a les 13 h
Plaça Joaquim Pena
Missa a la plaça
A la finalització de l’acte s’oferirà un vermut a la plaça.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
A les 18 h
Exhibició de colles sardanistes i ballada de sardanes amb les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres, L’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Eleccions Municipals 2015

A la ciutat de Barcelona, la victòria a les eleccions municipals d'aquest diumenge va ser per Barcelona en Comú, liderada per Ada Colau, qui va obtenir 11 regidors. CiU, amb Xavier Trias al capdavant, va ser segona força amb 10 regidors. Tots els barris de la ciutat se'ls van repartir aquests dos partits.
En el mapa que trobareu a continuació, es poden veure els barris on Barcelona en Comú i CiU van aconseguir més vots respectivament. Els blaus, per CiU, i els verds, per BComú. El partit d'Ada Colau es va emportar 53 dels 73 barris que té la ciutat. Per la seva banda, Trias en va aconseguir 20.
En aquest segon mapa de calor, es poden veure els resultats de Barcelona en Comú, per percentatges, d'aquest diumenge 24 de maig. Com més fort és el color, més vots van obtenir. Si passeu el cursor per sobre o cliqueu, veureu el percentatge exacte i el partit més votat al barri en qüestió.
Els lloc en els que van obtenir més vots van ser els de la part nord, amb Vallbona, amb un 40,3% dels vots o Torre Baró, amb un 38,9%. Als punts on van tenir-ne menys són al que es coneix com al zona alta de Barcelona, amb Pedralbes, on només van obtenir un 5,4%, o Sant Gervasi, amb un 9%.
Similar a l'anterior però amb els percentatges aconseguits per CiU. El partit liderat per Trias a la capital catalana, on va aconseguir més vots va ser a les Tres Torres, amb un 45%, Sarrià, amb el 43,1% i a Sant Gervasi - la Bonanova (42,3%). Els llocs on CiU va ser la força menys votada van ser Torre Baró, amb un 4,3% dels vots i Ciutat Meridiana, amb un 5,2%.